Santa Maria del Camí: 21 anys de Govern del PSM-Gent per Santa Maria

Una política d'esquerres?

0.- 1990-2011: un fil continu

Des d'agost del 1990 a Santa Maria governa la mateixa força política, fins al 2007 amb les sigles del PSM, i des d'aleshores amb les de Gent per Santa Maria. D'aquests quasi 21 anys, 16 han estat amb majoria absoluta (1991-2007).

Hi ha hagut una continuïtat política sense ruptures en el govern municipal. El candidat a batle fou el mateix (Mateu Morro) des del 1991 al 1999. El 2001 es produí un relleu pactat a la batlia, que no fou fruit de crisis ni de divergències. Accedí a la batlia Rosa Vich, quarta a la llista del PSM el 1999, i candidata en les eleccions posteriors de 2003 i 2007. El canvi de sigles del 2007 tampoc no obeí a cap escisió ni cap crisi interna, sinó a una estratègia determinada. Dic això simplement per remarcar la continuïtat del govern municipal de Santa Maria des del 1990 fins a l'actualitat (principis del 2011).

Quasi 21 anys de govern per part d'una força que es reclama progressista i ecologista s'han de notar en multitud de polítiques, i sobretot en la manera de fer i de decidir, i en el resultat que aquestes polítiques i maneres de fer han donat en la configuració actual del poble. I sobretot s'han de notar en contrast amb una hipotètica política de dretes que s'hagués donat en cas que continuàs governant el PP o altres forces no esquerranes.

No vull fer aquí d'entrada judicis de valor (només els faig al final de l'escrit), sinó simplement exposar fets. Què han significat per a Santa Maria 21 anys de PSM-Gent? Quin és el poble que tenim? Quina ha estat i és la seva gestió?

1.- Planificació Urbanística

Per a mi la política urbanística és la peça fonamental a l'hora de definir una política municipal. L'urbanisme té una gran transcendència en l'espai i en el temps. No només dissenya un model de poble per al present, sinó que aquest poble és el llegat per als santamariers del futur, i defineix en gran mesura la qualitat de vida del poble, present i futura.


1.1.- El que no han fet

1.1.1.- Revisió de la normativa

Quan el PSM accedí al govern municipal estaven en vigor les Normes Subsidiàries (NS) aprovades el 1988 durant el mandat del PP (amb el vot contrari del PSM). Al 2011 les normes vigents son... les mateixes! 20 anys han estat insuficients per a dur a terme una revisió de les NS. El 1997 s'inicià la redacció d'aquesta revisió, però en 12 anys han estat incapaços de culminar aquesta feina.

La manca d'una normativa urbanística adequada ha provocat que en aquests 20 anys el paisatge urbà s'ha vist totalment desfigurat amb la construcció de nombroses finques de pisos, tant a carrers nous com al casc antic del poble. El poble ha perdut bona part del seu caràcter i encant sense que l'Ajuntament s'hagi mostrat eficaç per evitar-ho. I tanmateix l'aprovació de les NS del PSM-Gent, si es du a terme, tampoc implicarà cap garantia en aquest sentit.


1.1.2- Disciplina urbanística

La disciplina urbanística a Santa Maria no és altra cosa que “tothom pot fer el que vulgui, mentre el veïnat no el denunciï”. Principalment al sòl rústic, les construccions il·legals són incomptables, sense que l’Ajuntament faci res per evitar-ho. Ni tant sols tenim un zelador d’obres.


1.2.- El que han fet

Que no hagin culminat la revisió de les NS no vol dir que no hi hagi hagut canvis urbanístics al poble. S'han fet modificacions puntuals de la normativa:

El 1992 es varen requalificar uns terrenys de serveis devora l'estació del tren, se n'augmenta l'edificabilitat i es redueix l'amplària prevista del carrer en benefici dels propietaris dels terrenys. Sembla ser que un d'aquests terrenys està relacionat amb una compravenda duita a terme per familiars directes de Mateu Morro.

El 1996 es requalifica una considerable extensió de terreny al carrer Josep Capó: l'edificabilitat passa de 21 xalets unifamiliars a 103 habitatges en finques de pisos. La requalificació tengué lloc després de negociacions entre Mateu Morro i el promotor Vicenç Grande, que resulta el gran beneficiat d'aquesta operació.

També al 1996 es du a terme una altra requalificació, de rústic a urbà, la més gran duita a terme fins ara: s'aprova la urbanització del polígon industrial de Son Llaüt (29 quarterades!), enmig del camp, a 1 km del poble. Si bé és cert que la seva tramitació s'havia iniciat en temps del PP, el PSM va passar per alt la caducitat de l'expedient d'urbanització, i permeté que es dugués a terme. L'impacte paisatgístic del polígon de Son Llaüt es pot percebre perfectament no tan sols des dels seus voltants, sinó també des de molts de punts de la serra de Tramuntana i fins i tot de llocs tan distants com el puig de Randa.

El 2002 es requalifica de rústic a urbà un terreny limítrofe amb el casc urbà, acabat d'adquirir per l'Ajuntament a un particular per fer-hi un aparcament públic. L'Ajuntament el pagà a preu urbà (4.700 pts/m2), quan era rústic, quasi 8 vegades per damunt del valor de mercat del sòl rústic.

El 2006 es requalifica un terreny separat del casc urbà per dedicar-lo a escola. Si bé la requalificació no beneficia cap particular, la ubicació de la nova escola té conseqüències molt negatives per a la mobilitat sostenible, i hipoteca el sistema viari previst a les NS.

Pel que fa al sòl rústic, durant els 20 anys de govern de PSM-Gent, la quantitat de construccions no agrícoles s'ha vist incrementada de manera molt notable: proliferen cases, casetes, xalets, terrenys usats com a magatzems industrials... arreu del terme municipal, alguns legals, d'altres il·legals. De totes maneres, encara que algunes construccions molt impactants puguin ser legals (xaletarros en parcel·les grans) no fa més que posar de relleu la ineficàcia per canviar la normativa i protegir de bon de veres el camp.


1.3.- El que han intentat o intenten fer

El 1997 iniciaren la redacció de la revisió de les NS. El 2002 presentaren l'avanç de les NS. El 2003 feren l'aprovació inicial, i el 2007 l'aprovació provisional. L'aprovació definitiva encara està pendent. Durant aquestes diferents fases hi ha hagut diferents canvis que deixen entreveure alguns criteris inquietants. No entraré en tots els aspectes de les requalificacions, però sí que en mostraré alguns exemples significatius:

1.3.1.- Zones verdes

A l'avanç de les NS es varen carregar quasi totes les zones verdes del poble previstes a les normes anteriors, i quedaren reduïdes a la mínima expressió. Després han corregit parcialment aquesta deficiència, però sovint a costa de considerar zones verdes coses tan estrambòtiques com són trinxes de 4, 3, i 2 metres d'amplada, els centres de les rotondes o les andanes del tren, en un intent fraudulent de fer augmentar els metres de zona verda.

1.3.2.- Unitats d'Actuació

Les Unitats d'Actuació (UA) són parts del sòl urbà pendents d'urbanitzar. La llei obliga els propietaris dels terrenys inclosos en una UA a aportar, de forma gratuïta i a canvi del seu dret a edificar, els terrenys destinats a vials, zones verdes i equipaments públics. A més han de pagar els costos de la urbanització, i finalment han de cedir a l'Ajuntament el 10% dels solars que resultin edificables. La revisió de les NS que inicià el PSM preveu llevar una considerable quantitat de terrenys de les UA per passar a ser directament edificables. Això beneficia els particulars propietaris d'aquests terrenys, en perjudici del poble, que perd el 10% d'aquests terrenys exclosos de les UA, equivalent a 2.656 m2 de solars urbans.

1.3.3.-Algunes requalificacions curioses

Carrer dels Molinets: Un terreny de 600 m2 passa de rústic a urbà directament, a petició del seu propietari, que no ha d'aportar absolutament res a canvi. Entre la família propietària d’aquest terreny hi trobam un amic íntim del regidor d’urbanisme d'aleshores (Morro), i un antic dirigent del sindicat (Unió de Pagesos) on ha trobat feina el regidor d’urbanisme després d’abandonar tots els seus càrrecs polítics.

Camí de Passatemps. A les NS de 1988 era rústic. A l'avanç de 2002 surt un petit rectangle urbà en aquest camí, separat totalment del casc urbà. Aquest rectangle inclou quatre parcel·les: tres cases ja construïdes (antigues) i un terreny sense edificar d'uns 280 m2. Com que no es podia justificar de cap manera aquesta illeta urbana, a les aprovacions posteriors es fa una important ampliació del sòl urbà, de tal manera que aquest rectangle hi queda afegit. Aquesta ampliació justament és en un extrem del poble, el més allunyat del centre, a l'exterior de la circumval.lació prevista, i que a més fa que el casc urbà adopti una forma més poc compacta i urbanísticament poc justificable. En definitiva, es requalifiquen uns 20.000 m2 de rústic a urbà amb el dissimulat propòsit d'incloure un terreny de 280m2. Aquest terreny, segons informació d'un veinat, és propietat d'un familiar de Mateu Morro.

Carrer Andreu Bestard: un terreny de 1200 m2 passa de ser zona verda inclosa en una UA a ser un solar directament edificable. La requalificació es fa a petició d'un dels propietaris del terreny. Els propietaris del terreny hi guanyen en edificabilitat i en estalvi de costos d'urbanització i de cessió de terrenys a l'Ajuntament. El poble hi perd en cessió de terrenys i en la supressió d'una zona verda.

1.3.4.- El cas Omniprint

Abril del 2001. L'Ajuntament aprova una modificació de la normativa al polígon de Son Llaüt. L'alçada màxima permesa era de 11 metres. El PSM aprovà que es permetrien naus fins a 17 metres d'alçada, però no per a tothom, sinó en aquells casos que es considerassin “d'interès” públic, i qui decideix aquest “interès” és el mateix ajuntament que atorga la llicència. El motiu no era altre que permetre la construcció de la nau d'Omniprint per albergar la seva rotativa.

Una requalificació així d'arbitrària no va prosperar, i el Consell la va anul·lar.

Així i tot l'Ajuntament aprovà el juliol del 2002 el projecte d'obres d'Omniprint, amb una nau de 17 metres d'alt, i a més quan la nau ja estava construïda feia mesos.

Quatre anys després, el 2006, aquesta flagrant irregularitat trascendí a l'opinió pública, amb el consegüent escàndol mediàtic.

Dia 26 de juliol es va convocar un ple extraordinari i urgent per prendre una decisió insòlita: L’Ajuntament aprovà una “declaració de lesivitat” de l'acord de la Comissió de Govern municipal (integrada únicament per membres electes pel PSM) de dia 30 de juliol del 2002 que autoritzava el projecte d’execució d’obres de la nau d’Omniprint.

Segons havia declarat la batlessa, aquesta autorització es va concedir “per error”. No obstant això, en el moment d’autoritzar el projecte la nau ja estava construïda, i resultava evident fins i tot vist des dels Hostals o de la plaça Nova que la nau d’Omniprint sobrepassava de molt l’altura de les altres naus.

La declaració de lesivitat implica que l’Ajuntament reconeix que l’acord que va prendre quatre anys enrere és perjudicial per a l’interès públic, una espècie d’autoreprovació. Segons la batlessa, la declaració es fa en aplicació de la Llei de disciplina urbanística, de tal manera que s’envia la declaració de lesivitat als tribunals perquè anul·lin l’autorització de les obres i es restableixi la legalitat. En altres paraules: es “passa la pilota” als tribunals.

Decideixin el que decideixin els tribunals, el cas és que Omniprint compta amb un permís de l’Ajuntament per edificar 17 metres, i en cas que hagués de modificar la nau per adaptar-la a la legalitat, hauria de ser indemnitzada. Qui va incomplir la normativa no va ser Omniprint, sinó la Comissió de Govern de l’Ajuntament.

Omniprint és propietat de l'editora d'El Día del Mundo, un mitjà de comunicació especialment crític amb ERC, i sobretot amb UM, curiosament dues forces polítiques que disputen l'electorat nacionalista al PSM.



2.- Mobilitat

Any 2001: El Govern planeja reformar la carretera Santa Maria-Pòrtol, especialment estreta i sinuosa, amb un trànsit considerable de cotxes i també de camions. El projecte és una via ràpida d'aquestes que ara estan tan de moda, però que incloïa un carril bici segregat. Tenint en compte que la distància de Santa Maria a Pòrtol és de 4 km, es tracta d'un recorregut fàcilment realitzable en bicicleta.

Surt a exposició pública el projecte d'expropiacions. A proposta d'algun propietari afectat, per disminuir la magnitud de les expropiacions, l'Ajuntament presenta una al·legació... per suprimir el carril bici de la carretera. L'al·legació prospera, i així es va construir una via ràpida i ampla, però sense carril bici.


Anys 90: S'eixampla el carrer de Coanegra entre la carretera i les vies del tren, limitant amb el camp. Abans era bastant estret, i d'un sol sentit. Després d'eixamplar-lo té uns 10 metres d'ample, és de dos sentits de circulació, s'hi permet aparcar a banda i banda, i.... no té voravies! Tot per als cotxes.


En aquests 20 anys l'única peatonització duita a terme ha estat la de la plaça de la Vila (i només parcialment, perquè un lateral de la plaça és circulable en cotxe) i de dos carrers que hi donen, que quedaven sense sortida en peatonitzar la plaça. Aquesta primera peatonització va tenir lloc el 2006, 16 anys després d'accedir al govern. No n'hi cap altra de prevista.


L'únic estudi duit a terme sobre mobilitat ha estat per determinar els sentits de circulació rodada en el casc urbà, sense cap consideració sobre cap altre aspecte de mobilitat: itineraris segurs per a anar a peu o en bicicleta...


La nova escola s'ha construït (2009) fora del casc urbà. Pel que fa a la mobilitat, això implica una molt major utilització del cotxe privat per acompanyar els infants a escola. El consum de combustible per anar a escola s'incrementa en quasi un 40%. Els alumnes que es preveu que vagin a peu a escola baixa del 50 al 20%.


El municipi de Santa Maria té molta població disseminada pel terme municipal. A més hi ha dos nuclis residencials (un d'ells il·legal) i un polígon industrial, on es troba un casal públic d'oci (Son Llaüt). No hi ha ni un sol itinerari segur (passeig, voravia, carril bici...) per anar a peu o en bicicleta des del poble a cap d'aquests nuclis, ni tampoc a les àrees disseminades més densament poblades. De bell nou s'imposa el cotxe.


3.- Transparència i participació

La llarguíssima tramitació de les NS s'ha duit a terme sense la intervenció de l'oposició ni del poble més que estrictament l'exposició pública que marca la llei. És més, en comptes de tenir la documentació exposada, estava guardada dins un armari, i quan hi anava algun veinat, la persona encarregada li demanava “què vols veure?”.

Any 2003: L'aprovació inicial de les NS es troba a exposició pública (en les condicions explicades a l'apartat anterior). Una associació del poble, que disposa d'una còpia en CD dels plànols, els penja a la seva web. La batlessa, en comptes de felicitar l'associació per la col·laboració en la difusió d'un document públic, s'indigna i insta a l'associació perquè retiri immediatament els plànols de la web.

Any 2004: A petició d'un regidor de l'oposició, es crea una comissió de mobilitat, amb la participació lliure de la ciutadania i associacions interessades en el tema. Quan a la comissió es comencen a discutir a fons les diferents problemàtiques i proposar alternatives: peatonitzacions, construcció d'aparcaments, ubicació de l'escola... (que posen en qüestió moltes polítiques municipals al respecte), l'Ajuntament deixa de convocar la comissió.

Any 2005: L'Ajuntament va decidir ubicar el nou col·legi a uns terrenys situats fora del casc urbà, just al costat de l’accés al poble des de l’autopista, amb l’única justificació que aquests terrenys ja són propietat de l’ajuntament. El greu inconvenient d’aquesta ubicació, a més d'estar situat fora del casc urbà i per tant lluny del centre del poble, és que es trobaria separada del casc urbà per la via de circumval·lació prevista. Aquesta circumval·lació serà sense cap dubte la via més transitada del poble i constituirà l’accés principal als polígons industrials de Son Llaüt i de Consell. Al mes de juliol es posà a exposició pública la modificació de les NS per convertir l’esmentat terreny rústic en zona escolar, tràmit legal obligatori abans que la modificació passi a aprovació per part del Consell. Però als plànols en exposició pública no apareixia l’esmentada via de circumval·lació, que forma part del planejament vigent. És indubtable que l’absència d’aquest detall era un clar falsejament d'informació pública que eliminava un dels principals inconvenients perquè el Consell pogués donar el seu vist-i-plau al projecte de l’Ajuntament. Seria mal de creure un nivell de negligència tan greu per part de l’arquitecte municipal, la Batllessa i el regidor d’urbanisme, que deixàs passar per alt un detall tan importat, mes bé fonamental.

Fruit de l'exposició pública de la nova zona escolar, una associació del poble va presentar al·legacions amb tota una sèrie d'arguments perfectament raonats sol·licitant una altra ubicació de l'escola. La resposta a les al·legacions, que evidentment no varen ser tengudes en compte, va ser senzillament: “Desestimar les al.legacions presentades (...) per considerar que les mateixes afecten a la potestat discrecional de l’Administració en matèria urbanística”. És a dir, perquè ells comanden i prou, no necessiten ni es molesten en rebatre arguments.

Deixant de banda el tema urbanístic: Participació ciutadana en la confecció dels pressuposts municipals: informació prèvia i consulta a la ciutadania i associacions perquè facin suggeriments o ajudin a establir prioritats... Evidentment és una política absolutament inexistent.


4.- Patrimoni

En matèria de patrimoni arquitectònic la problemàtica és molt similar a la urbanística en sòl rústic.

Les NS de 1988 disposaven d'un catàleg d'elements patrimonials protegits, amb més de 200 edificis i elements catalogats (cases, grups de cases, edificis singulars, portals, finestres, i fins i tot alguns elements naturals). Abans de realitzar qualsevol obra que alteràs qualsevol d'aquests elements protegits, s'havia de comptar amb un informe d'una comissió municipal de patrimoni creada a tals efectes, formada per representants dels diferents grups polítics i de persones de reconegut prestigi en matèria de patrimoni.

En aquests darrers 20 anys la comissió de patrimoni s'ha reunit poquíssimes vegades, en algunes legislatures ni tan sols s'ha arribat a constituir.

A la pràctica, moltes desenes d'elements del patrimoni protegit s'han vist alterats: uns desapareguts o destruïts totalment, d'altres desfigurats sense remei, també n'hi ha hagut de restaurats o conservats amb major o menor fortuna. Però la pràctica totalitat de les alteracions han estat segons el criteri del propietari de cada element, mai amb l'informe de la comissió de patrimoni. El PSM-Gent s'ha mostrat absolutament ineficaç a l'hora de garantir una protecció efectiva del patrimoni.

El 2008 es va aprovar un nou catàleg, molt més ampli, amb més centenars d'elements protegits, però la política real de protecció continua sent la mateixa: control zero.

Una de les poques vegades que s'ha reunit la Comissió municipal del Patrimoni ha estat a l'any 2005, justament per justificar i donar per bona una modificació en el claustre de l'antic Convent dels Mínims, catalogat com a Bé d'Interès Cultural. Quan la Comissió aprovà les modificacions, les obres ja havien estat duites a terme.


5.- De falangistes i catòlics

Malgrat les continuades peticions des de sectors demòcrates del poble, l'Ajuntament s'ha negat durant 19 anys a retirar el monument als caiguts. Quan finalment s'ha arribat a retirar, el 2009, no s'ha enderrocat el monument, sinó que s'ha desmuntat, amb fons del Plan E, per tornar-lo a muntar en un futur en el cementeri, és a dir que tornarà a estar en un lloc públic del poble.

Cada any a les festes de la primera lluna plena de primavera, l'església Catòlica, que compta amb nombrosos seguidors al nostre municipi, organitza les anomenades “processons”, un macabre ritual religiós que rememora la mort del fundador de la secta, fa 20 segles. Aquesta manifestació religiosa recorre els principals carrers del poble durant hores, i el més curiós del fet és que la processó és rematada per una espècie de comitiva d'honor, formada per sacerdots de l'església convocant i de... la batlessa i els membres de l'equip de Govern municipal, portant uns ciris a la mà. Tot i la pluralitat interna de la confessió catòlica, els seus líders tant en l'àmbit estatal com mundial són especialment coneguts per la seva insistència en voler influir en el pensament i el comportament de la població en general, especialment a països com el nostre, on són dominants. Són especialment bel·ligerants en temes de sexualitat i reproducció, tot i que a la classe sacerdotal li està privada l'activitat pràctica en aquest camp per autoimposició de l'organització.

Així i tot els governants del PSM no tenen cap problema en assistir en qualitat d'autoritat pública a rituals d'aquesta organització religiosa.


6.- Contaminant l'aigua pública

Un dels indrets més coneguts de Santa Maria és la vall de Coanegra, a la serra de Tramuntana, al nord del poble. Des de temps immemorials el poble es proveïa de l'aigua provinent de la seva font (a la possessió de Son Pou), que recorre tota la vall en una síquia d'alt valor patrimonial, i finalment arribava fins al poble. L'Ajuntament és propietari d'aproximadament un 40% de l'aigua d'aquesta font, d'acord amb un calendari establert per la comunitat de regants, de la qual l'Ajuntament forma part.

Ja abans de l'arribada del PSM al poder, Santa Maria es va començar a proveir de pous subterranis, ja que l'aigua de Coanegra es mostrava insuficient degut a l'increment en el consum. Però la síquia continuava proveint part de l'aigua del poble.

Amb el temps la síquia es va anar deteriorant per falta de manteniment, i l'aigua de Coanegra va deixar d'arribar al poble sense que l'Ajuntament, ja del PSM, fes res per evitar-ho. En el període 1999-2001, el batle de Santa Maria va ser al mateix temps conseller d'Agricultura del Govern de les Illes, però ni tan sols així es va dedicar una sola pesseta pública per arreglar la síquia.

Va ser a la legislatura següent, (amb el Govern balear en mans del PP), que la Conselleria d'Agricultura va restaurar el recorregut íntegre de la conducció d'aigua, des de Son Pou fins al dipòsit municipal. Això permetria recuperar l'aigua de Coanegra, d'una qualitat excel·lent i sense necessitat de bombejar-la. Però l'Ajuntament va desviar el final de la conducció per infiltrar-la al subsòl, devora un dels pous municipals.

El 2008 es va detectar contaminació per nitrats de l'aigua subterrània, i el poble va deixar de proveir-se del subsòl santamarier i compra l'aigua a la conducció de proveïment de Palma, que passa per Santa Maria. Mentrestant l'aigua de Coanegra, bona i pública, es continua abocant als pous, i per tant la contaminen i inutilitzen.


7- Un camí públic deixat perdre

El camí que històricament unia els pobles d'Alaró i Bunyola travessa el terme de Santa Maria, a la confluència de la vall de Coanegra amb les terres planes. Un tram d'aquest camí travessa la possessió des Cabàs -entre Coanegra i el terme de Bunyola-. Des de fa dècades el pas del camí per dins es Cabàs està tallat per barreres, tot i que es tracta d'un camí inequívocament públic, fet reconegut entre d'altres pel catàleg elaborat pel Consell de Mallorca.

Un col·lectiu santamarier va reivindicar la titularitat pública i convocà una excursió reivindicativa el gener del 2001, en què participaren també moltes persones de fora poble. L'Ajuntament no tan sols no va fer res per recuperar el camí, sinó que Mateu Morro tengué la gosadia de negar que es tracta d'un camí públic. Resulta que una part del camí era usada per propietaris d'algunes cases del terme de Bunyola per anar cap a Santa Maria. Quan es construí un nou camí alternatiu per a aquests propietaris, durant la dictadura franquista, la propietat del Cabàs aprofità per tancar el camí públic. Com que els propietaris d'aquestes cases ja disposaven d'un accés alternatiu, segons Morro el camí antic ja no té sentit, i a més no el reconeix com a un camí públic, ignorant completament la tradició popular i el catàleg elaborat pel Consell Insular, i que a més està perfectament ressenyat a una comunicació publicada al llibre que l'Ajuntament mateix edità, amb motiu de les II Jornades d'Estudis Locals.

El 2010 la propietat des Cabàs va destruir una part d'aquest camí. Aquest fet motivà la reacció i mobilització de diversos sectors santamariers i de fora poble. Només aleshores l'Ajuntament va decidir “iniciar” un expedient per esbrinar la titularitat del camí, quan fa 11 anys que disposa de documentació que indica de manera clara que es tracta d'un camí inequívocament públic.


8.- Reflexions finals

Aquest no és un repàs exhaustiu de tota la gestió municipal del PSM-Gent, ni de molt. M'he centrat sobretot en els aspectes que més conec i he seguit d'aquesta gestió.

Molta de gent podrà dir que també fan coses ben fetes, i que han duit a terme la consecució de nombroses infraestructures i serveis públics. Només faltaria!

En primer lloc, és l'obligació de l'Ajuntament i no un mèrit dels governants la consecució de bons serveis públics.

En segon lloc, qualsevol consecució positiva del PSM-Gent en infraestructures i serveis hauria estat assumible per qualsevol altra força de l'espectre polític. Fins i tot ajuntaments del PP, per exemple, peatonitzen més que Santa Maria. Per posar faroles, asfaltar carrers, arreglar voravies o millorar instal·lacions esportives no necessitam que ens governi cap força política en concret.

Se suposa que una força d'esquerres ha de ser escrupolosa en la defensa del medi ambient, la qualitat de vida, la transparència en la gestió, fomentar la participació ciutadana en tots els àmbits de la vida municipal, i no només en els seus aspectes lúdics. Ha de tenir un projecte clar de poble, i sobretot, ha de vetlar per la defensa dels interessos generals sobre els particulars.

El repàs que he fet a tot un seguit d'actuacions municipals del PSM-Gent crec que deixen ben clar que, a més de no anar en el sentit indicat, més aviat van en el sentit contrari. Afavorir particulars en detriment de l'interès públic, a més de ser una política retrògrada, crea una xarxa clientelar de gent agraïda pel favor prestat, en una pràctica que es pot definir com pròpia del caciquisme sense pecar gens d'exageració.

Des del punt de vista d'una esquerra compromesa en la defensa de la terra, la ciutadania i especialment de les classes populars, crec que resulta absolutament inassumible la reivindicació de la política duita a terme a Santa Maria pel PSM-Gent. No es tracta que hagin fet “coses ben fetes i coses mal fetes”, es tracta que han fet moltes coses impresentables, indefensables, n'han fetes moltes i a més amb reincidència, i això no es “compensa” amb pressumptes coses “ben fetes”

Necessitam una esquerra honesta, transparent i eficient. Una força esquerrana a Santa Maria ha de ser especialment crítica amb les polítiques duites a terme en nom de l'esquerra, i amb les quals no ens podem identificar de cap de les maneres. Sense un posicionament clar en aquest sentit, l'anticapitalisme, l'esquerranisme, el progressisme, l'ecologisme... continuaran sent només paraules buides sense cap credibilitat.

I jo vull una esquerra que digui el que fa, i que faci el que diu.

Mateu Vic, gener 2011

Free counter and web stats