(revista "coanegra", núm. 253, abril 2007)

 

Benvolguts membres de la Junta Directiva de l’AMIPA del CP Melcior Rosselló i Simonet

  

Compartim amb vosaltres, com no podria ser d’altra manera, la preocupació per les greus condicions de saturació que suporta des de fa anys el collegi públic. Compartim també el desig que l’escola nova vegi la llum el més aviat possible. El que no compartim de cap manera és la vostra opinió sobre les raons que han fet que el projecte de la nova escola s’allargui més del que seria raonable. Consideram que al comunicat que féreu públic al número 252 de la revista coanegra se fan acusacions falses i injurioses contra la nostra associació, segurament com a fruit d’una desinformació que alguns s’esforcen en propagar.

 

És veritat que la nostra associació ha presentat al·legacions contra la ubicació escollida per la nova escola, però l’afirmació que aquestes al·legacions “han aconseguit que el procés s’alenteixi molt, i durés més del doble”  és del tot falsa.

 

Al mes d’agost de 2005, l’associació Ales va presentar davant l’Ajuntament un total de 8 al·legacions dintre del termini d’informació pública relatiu a la requalificació del la parcel·la rústica que es vol destinar a la nova escola. En aquestes al·legacions  es recollien tots el arguments que ens fan pensar que la ubicació escollida es del tot inadequada per una escola per infants. L’Ajuntament va desestimar totes les al·legacions presentades “per considerar que les mateixes afecten a la potestat discrecional de l’Administració en matèria urbanística, configuradora del ‘ius variandi’, i esser aquesta una decisió municipal” . No es varen molestar en contestar a cap dels arguments que havíem presentat contra aquesta decisió. En vistes d’aquesta resposta salomònica no est pot dir que l’Ajuntament perdés molt de temps per mor de les nostres al·legacions.

 

Per altra banda, al mes d’octubre de 2006 vàrem presentar un recurs d’alçada davant la comissió provincial d’urbanisme contra l’acord d’aquest organisme que donava l’aprovació definitiva a la requalificació urbanística dels terrenys de l’escola. Cal remarcar que aquest recurs es va presentar després de l’aprovació definitiva i que per tant no podia tenir cap incidència damunt el procés, a no ser que el mateix organisme hagués decidit suspendre de l’aplicació del seu acord, cosa que no s’ha produït mai. En aquest cas tampoc l’autoritat competent es va molestar en contestar al nostre recurs. Es clar doncs que el procés no s’ha alentit ni un dia per mor d’aquest recurs.

 

Si voleu trobar les raons de la lentitud en la construcció d’una nova escola ens sembla que no s’han de cercar en les actuacions d’una associació sense cap poder real i a més ignorada per l’autoritat competent. Aquí teniu altres pistes que poden ajudar a aclarir idees

 

§       La manca de previsió i de planificació del govern municipal. Així per exemple, quan a l’any 2001 es varen construir aules noves al col·legi, incrementant el nombre de places, era evident que el pati, el menjador, els serveis i totes les altres instal·lacions es quedaven petites. Aquest càlcul elemental sembla que no va ser tan evident per l’Ajuntament i a l’aprovació inicial de la nova normativa urbanística que es va fer a l’any 2003 no hi havia res previst per una nova escola. Ben al contrari, mentre la població ha continuat creixent, l’ajuntament ha anat engrandint l’escoleta a força de menjar espai a l’escola.

 

§       La decisió de l’Ajuntament d’ubicar l’escola a uns terrenys que no tenien la qualificació de urbans ha obligat a un procediment administratiu de requalificació que ha durat prop de 20 mesos. I encara falta afegir el retard que provocarà el projecte de dotació de serveis i els accessos que el terrenys encara no tenen pel fet de ser rústics.

 

§       La dinàmica habitual de les institucions públiques que alenteixen inexplicablement tots els processos administratius.

 

Construir una escola per infants a fora del casc urbà, separada per una futura via de circumvalació i al costat del accés principal del transit motoritzat al poble i als polígons industrials de Son Llaüt i de Consell, és una barbaritat urbanística que tindrà repercussions negatives per la vida del nostre poble per a moltes generacions futures. Es una decisió que no es pot justificar de cap manera per la urgència del problema.

 

Consideram lamentable que els únics que han gosat a aixecar la veu contra una decisió tan desencertada ara apareixin davant l’opinió pública com a principals responsables del retard en la construcció de la nova escola.

 

Per tot això vos demanam que faceu desmentit públic de les acusacions que injustament  ens dirigireu al vostre comunicat. Entenem que aquest desmentit s’hauria de fer pels mateixos medis i amb la mateixa difusió en que es feren les acusacions.

 

Ales per Santa Maria del Camí